-------------
Montsec de l'Estall. El petit poble vist des de la pista que hi porta.
El mateix poble de l'Estall vist des de l'altre costat. Quan ja el deixes i enfiles la pista cap a Montfalcó.
Buit. El poble està buit. Si no fos per les indicacions..
A pirmer cop d'ull sembla que encara es conserven algunes de les seves cases..
Segur que de tant en tant alguns antics veins es troben encara al poble.
Costa però, moure's pels antics carrers. Les bardisses ho envaeixen tot.
Alguns teulats aguanten. Altres no...
Les parets mig enfonsades. Les portes de les cases obertes. Dins no hi ha res...
Pedres i més pedres regirades.
I l'església... A punt de perdre tot el seu sostre. Decadent...
Parets i altars conviuen amb la vegetació que tot ho envaeix.
I el conjunt resulta estrany de definir i descriure.
Dos, tres anys... Tot pot acabar éssent un imments herbà difícil de creurar.
Uns quants quilòmetres més de pista enllà arribema Montfalcó. Bé, també runes i mes runes ja pràcticament amagades sota la vegetació. Ni els carrers es dibuixen ja.
Només destaca un únic casal. Restaurat i en condicions de funcionar com a alberg. La sensació de solitud i silènci és total.
Una petita pista ens porta a l'ermita de Santa Quitèria. A la punta final del Montsec de l'Estall. Al fons el pantà de Canelles.
L'ermita està molt ben restaurada i es pot visitar. És la darrera edificiació. El darrer punt d'accés d'aquesta banda del Montsec.
L'ermita té detalls força personals.
I al fons el congost de Montrebei. El pantà de Canelles al fons. A la dreta el Montsec d'Ares. L'Estall a l'esquerra. Catalunya i Aragó.
Fi de trajecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada